Saltar al contenido

L’escàndol de la fibra òptica a Flix i una solució comuna

1 agosto, 2018

“Imagineu-vos que per arribar a Flix, un cop passat Móra, tan sols existís un camí de carro. Imagineu també que aquest camí fos propietat d’una sola empresa i que no comptés amb requeriments mínims.

Amb aquestes condicions seria viable viure al poble? Creieu que alguna empresa voldria venir a implantar-se a Flix?

Doncs aquesta és justament la situació de la Internet a Flix a dia d’avui. I actualment Internet és tan important com les carreteres per al desenvolupament social i econòmic”

Flixancos i flixanques, aquest article és llarg i dens i, aviso, no és la lectura més agradable de l’estiu, és un tema difícil d’entendre i per això és important esplaiar-se. He dubtat moltíssim sobre si havia de ser publicat ja que, a voltes, penso que el millor en aquesta vida és desentendre’s i enmerdar-se el menys possible. Però lo que està passant al poble -i al país- és un escàndol i crec que tothom té dret a conèixer-ho i, potser és molt demanar, tant de bo que gràcies a això s’articuli un canvi.

El meu objectiu és trobar solucions, no culpables ni víctimes, però em veig obligat a fer un exercici de transparència per explicar tot el que ha passat al poble aquests últims anys.

Personalment m’hagués agradat que el consistori municipal de Flix es prengués més enserio els reptes i treballés més per apropar al poble a les eines de desenvolupament del segle XXI.

Al contrari, posen pals a les rodes als ciutadans que intenten treballar pel canvi i, a sobre, intenten treure pes a l’escàndol que suposa.

Comencem,

INTRODUCCIÓ

La fibra òptica és un mitjà de transmissió de dades molt més efectiu que l’ADSL. Tot i així, la fibra òptica per si sola és només un tros de plàstic que transmet llum i, cal que estigui connectada a punts neutres. Els punts neutres ens donen connectivitat a Internet per accedir a Facebook, Google o la web de l’Ajuntament des dels nostres ordinadors: a Catalunya tenim un punt neutre de país a Barcelona, anomenat CATNIX, on es troben diferents xarxes privades i públiques, com la XOC i la XFOCAT

Avui en dia, no tenir fibra òptica és com no disposar de carreteres. És una eina imprescindible per a les empreses siguin del sector que siguin (si, fins i tot agrícola) i per a qualsevol persona que treballa remotament (un arquitecte, un dissenyador web, una clínica,..). Sense accés a una fibra òptica “real” el futur del poble -i de la Ribera d’Ebre- està condemnat.

LA XOC

Any 2007, el tripartit dissenya una xarxa de fibra òptica per fer arribar Internet a tota Catalunya. L’any 2010 s’adjudica aquesta xarxa a una empresa privada del grup Mediapro: La Xarxa Oberta de Catalunya (d’ara en endavant, XOC). Estava planificada la seva arribada a Flix però, finalment el pla perd gas i es queda a Móra d’Ebre.

A aquesta xarxa es poden connectar altres teleoperadors per oferir Internet a preu de majorista.

Actualització: Des de fa 5 dies, la XOC es propietat de Cellnex.

xoc1

LA XFOCAT

Anys després, al 2013, el conseller Felip Puig anuncia la creació de la xarxa definitiva, la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya (XFOCAT), per ampliar la XOC amb una nova xarxa que portaria accés a fibra òptica (ara sí!) a tot el país. Havia de ser la solució definitiva que connectaria la majoria d’edificis de la Generalitat i permetria que qualsevol teleoperador pogués oferir Internet arreu del territori. Finalment es desplega la xarxa i es dona la concessió de la seva gestió a Telefònica.  

Com a Flix tenim edificis del Departament d’Educació (Institut) aquesta fibra es desplega fins al poble. Quedeu-vos amb això. A Flix arriba la fibra òptica pública de la Generalitat. I l’Ajuntament ho sap.

xoc2

Doncs bé, segons objectius d’aquesta xarxa, i de boca del MHC Felip Puig, l’accés a la fibra de la XFOCAT hauria de ser accessible a qualsevol teleoperador que es volgués implantar al poble: seria tan senzill com connectar-se al punt neutre XFOCAT, a les Casetes. I us preguntareu: per què no passa? Per què cap empresa ofereix fibra òptica al poble?

Aclariment 1: L’empresa XEIC, que actualment està venent fibra òptica privada i interna al poble, no ofereix fibra òptica conectada a aquesta xarxa, sinó que ofereix un servei  que connecta una xarxa interna per mitjà d’un radioenllaç, és a dir, amb antenes. És lloable que apareguin projectes emprenedors a la comarca, però és un monopoli amb molts inconvenients i, per si sola, no és una solució per a la Ribera Nord. Tenim un problema de fons que s’ha de solventar. Així li feia veure al regidor Francesc Barbero recentment.

Aclariment 2: A l’Estat espanyol, cada teleoperador desplega la seva propia xarxa de fibra òptica mentre que, a d’altres països, totes les companyies comparteixen el mateix cablejat. Us imagineu tenir diversos cables per cada companyia d’electricitat? O diverses canonades per vàries empreses subministradores d’aigua?

Doncs  bé, perquè ningú ofereix fibra òptica al poble?

Doncs molt senzill: les empreses no poden accedir a la XFOCAT ja que els preus públics i regulats, ni són públics ni estan regulats. Jo mateix els he demanat vàries vegades a la Generalitat, tant per telèfon com per xarxes, però mai m’han dit on trobar-los (i em consta que més gent ho ha intentat). Ni tan sols l’actual conseller Jordi Puigneró m’ha contestat cap de les vegades que li he demanat pels preus públics de la XFOCAT.

Tot i així, tot sempre té el seu costat positiu i, arran d’una d’aquestes converses, em reuneixo amb el llavors diputat independent de Junts per Catalunya Germà Bel amb el qual tinc una conversa en la que es compromet a portar la nostra reclamació als Parlament de Catalunya sempre i quan la liderem des del poble. Ho comento amb l’Ajuntament. Sembla que no els hi interessa. No mouen un dit.

Del programa electoral als pressupostos participatius

I aquí comença la història. Any 2015, l’Ajuntament dissenya uns pressupostos participatius.

I, conjuntament amb en Carles Torras, presentem una proposta amb un objectiu clar:

Crear una infraestructura pública de telecomunicacions interna al poble, en conveni amb la Fundació Guifi.net, que qualsevol teleoperador pogués utilitzar i amb l’objectiu de, en un futur molt proper, connectar-la a la resta de xarxa present a Catalunya.

A banda d’aquest objectiu, des de l’Ajuntament es va apostar per ampliar la proposta amb una idea sorgida del programa electoral d’Entesa per Flix que consisteix en oferir punts d’accés WIFI gratuïts a les places del poble. D’entrada, tot i no ser l’objectiu principal del nostre projecte, ho vam veure amb bons ulls ja que sumava més serveis a la proposta.

photo 2018 07 28 16 29 32

Aclariment 3: La Fundació Guifi.net és una organització sense ànim de lucre que gestiona xarxes públiques i privades amb accés a Internet. És un model premiat per la Unió Europea que ha aconseguit portar la fibra òptica a comarques Deltebre, Monstià o la Garrotxa on amb un consorci anomenat XAFOGAR impulsat pel Consell d’Alcaldes de la comarca s’ha aconseguit desplegar xarxa, donar sortida a 4 empreses locals de telecomunicacions i treball a desenes de persones. Sent un impuls de dinamització econòmica important per a la comarca.

Continuem. Al Gener de 2016 es fan públics els resultats de les votacions: 486 de 849 votants voten la creació d’una “Xarxa de comunicacions oberta, lliure i neutral de Flix mitjançant wifi”.

És la proposta més votada i, per tant, es fa evident que hi ha un reclam per una xarxa de telecomunicacions al poble i es justifica la seva creació, ja no només per motius de desenvolupament econòmic sinó d’aval democràtic.

Comencem a reunir-nos amb el regidor Francesc Barbero buscant la forma d’implantar el projecte. Paral·lelament em reuneixo amb la Fundació Guifi.net a Barcelona per presentar-los-hi el projecte i veure possibles escenaris.

La solució és evident: per a que sigui sostenible el projecte i tingui sentit calen dos requisits: 1. Fer arribar la banda ampla a Flix per mitjà de fibra òptica, per tant buscar connexions amb CATNIX i 2. Complementar el radioenllaç amb fibra òptica dins del poble.

Durant aquestes setmanes baixa la Fundació al poble, es fa una sessió oberta a tota la ciutadania (amb no gaire èxit) i una sessió tècnica. A més es signa un conveni de col·laboració. A la vegada contacto amb un teleoperador que controla del desplegament de la xarxa a l’Ebre (podria ser, sense problema, un dels tants futurs teleoperadors oferint internet via fibra òptica a la Ribera Nord) i baixa al poble.

Ell ens descobreix que, a Flix, arriba la fibra òptica, passant per les vies d’ADIF. Anem fins a l’Estació, Francesc, ell i jo. I, efectivament, ho comprovem. Desgraciadament, és massa cara i es fa inviable connectar-s’hi. Continuem buscant solucions.

Arriba la solució?

Veient l’escenari complicat trobem una solució: Fer arribar una troncal de fibra òptica pública de Móra d’Ebre fins a Flix/Riba-Roja de la qual, per proximitat, es podrien beneficiar els següents pobles: Garcia, El Molar, Vinebre, La Torre de l’Espanyol, Ascó, La Fatarella (+ Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs), Flix, Riba roja d’Ebre. Preu aproximat del desplegament: 60.000€

Al mateix temps que això passava vaig fer uns fils de tweets denunciant el nul accés a la banda ampla de la Ribera d’Ebre Nord, començant per aquest, que varen cridar l’atenció del Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat. Al veure que els tweets tenen repercussió a la xarxa m’escriuen per privat i em diuen que em trucaran el dilluns següent.

Arriba dilluns. Ningú em truca. Faig més tweets. Finalment em truquen.

El dia abans, però, una font m’informa que a Flix ja arriba la fibra òptica pública de la Generalitat (la XFOCAT). Ho comprovo amb els meus propis ulls. Just darrera de casa meva.

photo 2016 09 24 13 27 37 2

Agafo el telèfon i mantinc una conversa amb un interlocutor de perfil tècnic de la Generalitat. Xarrem durant 25 minuts en els quals, resumint comptes, m’exposa que no tenen cap solució i que ens busquem les garrofes amb Telefònica.

Durant la conversa l’interlocutor parlant amb to resignat…

  • Reconeix que els preus regulats encara no estan acordats amb Telefònica (5 anys després).
  • Em comenta que el contracte té clauses de confidencialitat que no es poden fer públiques.
  • No dóna un pronòstic de quan estaran disponibles els preus regulats i comenta que la negociació podria acabar bé o malament (!!!).
  • Em comenta que les condicions d’accés al servei de majorista no estan encara definides.
  • Reconeix que la Generalitat no té cap control efectiu sobre la xarxa pública XFOCAT a dia d’avui.

Jo li faig veure que l’he trucat per mirar de trobar solucions i no per fer-li de terapeuta i em comenta que parlem amb Telefònica, que la Generalitat no hi pot fer res (!!!). Tot i així em reconeix que els preus de Telefònica són prohibitius per poblacions petites

Quan li senyalo que em proposa contractar directament amb Telefònica un preu privat mentre aquesta companyia està utilitzant una xarxa pública, la XFOCAT (pressupost total del desplegament 101,4 milions d’euros.) es comença a posar una mica nerviós

Acaba la conversa fent un gir dramàtic i afirmant que, a Flix, mai ens podrem connectar a la XFOCAT dient que la Xarxa no té previst oferir internet de majorista (!!!) al nostre poble, i em remet de nou a parlar amb Telefònica ja que que ell no pot fer-hi res.

Obviament, a banda de contradir-se, el que diu és totalment l’oposat a l’objectiu de la xarxa XFOCAT:

Extracte de la presentació de la Xarxa XFOCAT

A través del desplegament d’aquesta xarxa d’alta capacitat, s’assolirà l’objectiu de cohesionar els serveis públics de la Generalitat de Catalunya tot multiplicant la seva potència de transmissió i facilitant la mateixa qualitat i l’accés als recursos a tots els serveis, independentment de l’indret de connexió. 

Això no obstant, amb l’objectiu que la xarxa de Telefónica esdevingui una veritable xarxa de país, el CTTI ha inclòs al contracte l’obligació de l’adjudicatari de possibilitar l’accés a la xarxa al mercat dels operadors de telecomunicacions en base a una oferta majorista molt competitiva i l’obligació d’oferir als ens locals connectivitat en condicions molt avantatjoses

Font: Generalitat de Catalunya

xfocat

Faig arribar la conversa a l’Ajuntament i, una setmana més tard, el mateix interlocutor ve a l’Ajuntament amb dos plànols per desplegar la fibra òptica pública de la XOC de Mòra d’Ebre a Flix.

D’entrada, ja olora malament. A mi quan algú duplica un servei públic innecesàriament m’olora a malversació però, òbviament, això és una opinió personal que no té res a veure amb el contingut d’aquest article 🙂

Ens reunim a l’Ajuntament i l’interlocutor posa sobre la taula dos plànols amb dos propostes de desplegament per portar la XOC de Móra d’Ebre a Flix (sense entrar als pobles, només troncal), que implicaria fer obra nova de Móra d’Ebre a Garcia i d’Ascó a Flix. El pressupost de la XOC, l’empresa del grup Mediapro, va dels 400.000€ als 550.000€.

photo 2018 07 28 16 26 01

I li faig dues preguntes:

  • Quan començareu a treballar-ho?
    • Resposta: Nosaltres no contemplem fer aquest desplegament, ho heu de fer vosaltres (l’Ajuntament de Flix)
  • Quan podeu fer el pagament?
    • Resposta: No ho podem pagar nosaltres, no tenim els diners, ho heu de pagar vosaltres (de nou, l’Ajuntament)

Jo, amb cara d’incrèdul, em giro al representant de govern present i li pregunto: i com ho pagarem això?

Ell em respon que no em preocupi, que això es paga fàcilment amb fons de reindustrialització de la comarca (!!!).

Sincerament, em sembla poc creïble, però faig un acte de fe i me’l crec.

Poc després me n’adono -i em fan veure- què el que ens proposen és una bestiesa per dues raons molt senzilles:

  1. Hauriem de pagar nosaltres per la infraestructura i l’obra.
  2. I després, cada poble s’hauria de connectar individualment a la XOC, pagant cada teleoperadora per l’alta i les mensualitats. Això complicaria que teleoperadores trobin viable econòmicament oferir servei a pobles molt petits.

 Jugada mestra.

Al veure tot això perdo bastant l’esperança de trobar una solució, i em desencanto del projecte.

No entenc dues coses: 1. Per què l’Ajuntament accepta que, tot i que la XFOCAT arriba al poble, no ens hi podem connectar?,  2. Per què des de l’Ajuntament es veu tan factible invertir 550.000€ en portar la XOC fins a Flix i, en canvi, no contemplen invertir 60.000€ en una xarxa pública comarcal que podria beneficiar a tota la Ribera Nord? És quelcom que han fet altres comarques anteriorment amb projectes d’èxit que fan arribar fins a 1GBps per 39€ a les llars (a Flix, pel mateix preu, l’oferta és de 10 vegades menys velocitat, sense competència i amb limitacions).

A partir d’aquí la comunicació amb l’Ajuntament es va refredant i ens arriba informació sovint per terceres persones abans que del propi consistori.

Al mateix temps, almenys, s’aprofita el projecte per modernitzar la xarxa interna de l’Ajuntament i desplegar una fibra òptica que s’usarà primerament per a connectar seus municipals però que, en un futur, per a una xarxa pública que podria utilitzar qualsevol teleoperador si estigués decentment connectada a la XOC, XFOCAT o alguna altra xarxa que arribi fins al CATNIX.

Trobant suport a la comarca

Per casualitats de la vida, a principis del 2018, acabo xerrant amb l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, en Joan. Li comento el que portem entre mans a Flix, com ens agradaria que tota la Ribera d’Ebre Nord tingués un accés decent a la banda ampla mitjançant fibra òptica comarcal i com important és això per al desenvolupament social i econòmic de la nostra petita terra.

Quan escolta el projecte s’anima moltíssim i s’implica a treballar-hi. Em sorprèn. Durant les nostres reunions amb el regidor Francesc Barbero, aquest es compromet a parlar amb els ajuntaments de la zona i ens comenta que l’alcalde de la Torre de l’Espanyol és jove i motivat però que no li interessa participar del nostre projecte de fibra òptica comarcal i pública perquè ells ja han aconseguit un servei alternatiu.

Òbviament no és així. En només un mes l’alcalde de la Torre de l’espanyol convoca un Consell d’Alcaldes on fem venir a la Fundació Guifi.net, qui presenta una proposta de fibra òptica pública i mancomunada i explica l’èxit d’un projecte similar a la Garrotxa.

Sorprenentment aconseguim més en un mes que durant quasi 3 anys amb l’Ajuntament de Flix.

I encara és més sorprenent tenint en compte que, un dels partits polítics de l’actual govern municipal portava en el seu programa electoral la creació d’una taula supramunicipal per compartir interessos, com ara les comunicacions, amb la resta de pobles de la Ribera d’Ebre Nord.

photo 2018 07 28 16 29 31

I ara què?

A dia d’avui ens trobem en el mateix punt de sortida que quasi 3 anys enrere. Jo, com a ferm defensor del principi de Hanlon que diu que “Mai atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa”, em temo que des de l’Ajuntament de Flix s’ha treballat amb deixadesa i -potser- una mica d’ignorància al no agafar aquest projecte com a prioritari en l’agenda política. Però mai des de la maldat. En cap moment poso en dubte la voluntat del govern per treballar pel poble i espero que, a partir d’ara, encara es posin més esforços per a que així sigui.

Tot i així probablement es vengui -i qui sap si en forma de fita política- que a Flix ha arribat la fibra òptica. Però és una mitja veritat. A dia d’avui tan sols tenim el monopoli d’una companyia que ha apostat pel poble oferint la seva xarxa privada. I això ens condemna, com en el passat ens han condemnat models semblants a nivell econòmic. En sabem prou d’això.

És per això que confio en que sirem capaços de crear un model per a la Ribera d’Ebre on cap poble, per petit que sigui, es quedi enrere. On emprenedors com XEIC, que amb estima a la seva terra inicien projectes a casa, hi tinguin cabuda. Una regió que sigui atractiva per a aquelles empreses amb valor afegit, que aportin innovació i solucions a la comarca. Una terra on tenir una bona idea -des de crear un negoci a una familia- es tradueixi en tenir desenes d’oportunitats.

Falten consistoris que mirin endavant, al futur. No els jutgem, no és fàcil. Però cal recordar que els ajuntaments no són només els polítics que hi treballen, sinó tots els ciutadans que ens hi impliquem.

I ho hem de fer, perquè cada mes que passa sense un projecte comú de fibra òptica per a la Ribera Nord estem quedant-nos enrere i la costa fa més pujada.

Per això em pregunto,

  • Per què ens mantenim en una situació que es podria desencallar en 4-6 mesos? Des d’aquí faig una crida a l’Ajuntament de Flix a posar-ho sobre la taula i liderar una solució amb un pla a mesos vista, amb aquest objectiu poden comptar amb mi per treballar-hi de forma altruista com fins ara.
  • Per què no col·laboren tots els Ajuntaments en aquests temes crucials? Faig una crida a que convoquin una taula per abordar el tema amb dos objectius: 1. Desplegar una fibra pública comarcal entre Tardor 2018 i Primavera 2019 i, 2. Reclamar la XFOCAT com a xarxa pública.
  • Per què no ens unim totes les persones, empreses i entitats de la Ribera d’Ebre Nord en una plataforma per assegurar que els polítics municipals es prenen en serio aquests reclams?

Us animo a unir-vos al grup de FacebookCamí a una Xarxa de fibra òptica per a la Ribera d’Ebre Nord” on informarem de com avança el projecte, de la possible creació d’un manifest i com signar-lo, etc.

Calen moltes mans per poder fer possible un canvi. T’hi apuntes?